Els raspalls elèctrics han esdevingut utensilis molt populars en els darrers anys. De motius n’hi pot haver molts –com el disseny o la comoditat–, però el més estès és la creença generalitzada que proporcionen una higiene més acurada de la dentadura. Però això és realment així? Com es poden comparar davant d’un raspall manual? Sigui del tipus que sigui, no es pot oblidar que l’objectiu primordial d’un raspall és eliminar la placa i estimular les genives. I el cert és que la immensa majoria de raspalls són capaços de mantenir les dents netes si sabem com utilitzar-los.
El raspall manual es ve utilitzant des de fa molts anys i té un bon historial de resultats. Està avalat per multitud d’estudis i també per la pròpia experiència dels professionals de l’odontologia. Alguns dels seus principals avantatges són que és econòmic i que es pot trobar fàcilment en establiments de caire diferent (des d’un supermercat, fins a una drogueria). Els raspalls elèctrics, en canvi, poden resultar massa cars per a un sector més ampli de la població.
A més, el raspall manual també acostuma a ser més senzill de portar quan viatgem. És menys aparatós que un raspall elèctric i, per tant, és menys probable que abandonem els nostres hàbits d’higiene oral mentre, per exemple, estem de vacances, ja que ens serà molt senzill desar-lo amb la resta de l’equipatge.
L’altre gran què del raspall manual és que, d’entrada, realitza menys pressió dins la boca. Amb un raspall manual podem notar fàcilment quanta força estem aplicant sobre les dents i les genives. Amb un model elèctric, en canvi, resulta més difícil (a no ser, esclar, que porti un sensor de pressió, la qual cosa n’incrementa el preu). Aplicar massa pressió de manera continuada al raspallar pot acabar desgastant l’esmalt i causant dolor, sensibilitat i retraïment de les genives.
Finalment, el raspall manual també s’associa als més petits de la casa. Els infants poden usar-lo de manera efectiva i segura sense que els pares hagin de vigilar-los tan de prop com si fessin servir un raspall elèctric.
Però tots aquests arguments volen dir que el raspall elèctric no és vàlid? En absolut. De fet, té diversos avantatges i cada vegada és més recomanable i productiu. Per exemple: per a tota persona que no sigui capaç de realitzar un bon treball d’higiene bucal amb el raspall manual (gent gran o amb poca destresa). Persones amb mobilitat reduïda a les espatlles, als braços o a les mans poden beneficiar-se de les característiques del raspall elèctric.
Els actuals vénen equipats amb una varietat de funcions certament interessants. D’una banda, els sensors de pressió indiquen si ens estem raspallant massa fort. De l’altra, el temporitzador calcula el temps per saber si estem raspallant prou cada zona. A més, els raspalls amb capçals petits poden accedir millor a les zones complicades de difícil accés. Sense oblidar les diferents velocitats que proporcionen aquest tipus d’aparells. Se sap que hi ha zones de la boca que es netegen millor a una velocitat determinada. I, parlant de temps, també és cert que, per norma general, permeten tenir una higiene més acurada de manera més ràpida.
Finalment, com a aspecte tècnic, hi ha estudis realitzats que suggereixen que, a l’hora d’eliminar la placa i prevenir malalties periodontals, sembla ser que els raspalls elèctrics són més efectius que els manuals pel seu moviment de rotació i oscil·lació. En definitiva, més precisió i de manera automàtica.
Per tot plegat, sigui quin sigui el raspall que feu servir, el més important és assegurar una bona higiene bucal diària. I és que el millor raspall per a algú és el que s’utilitza amb freqüència. Només cal raspallar-se les dents almenys dues vegades al dia durant dos minuts. I, si cal, cada vegada, amb un raspall diferent.
#SomBalust
#Sitges
