Un dels majors temors dels pacients que van al dentista és la hipotètica extracció dels queixals del seny. De fet, encara hi ha molts dubtes sobre la seva existència. Quan surten? Els hi apareixen a totes les persones per igual? Quan és necessari treure’ls? Fa molt mal? Algunes d’aquestes preguntes no tenen una única resposta.
Els queixals del seny són els tercers molars. Són quatre peces –una per cada quadrant bucal– que es troben al fons de la boca. Reben el nom de queixals del seny perquè solen erupcionar al voltant dels 20 anys, quan la persona ja es pressuposa que té un seny més desenvolupat. Però també és possible que apareguin abans o que, en algunes ocasions, no arribin a sortir mai. A vegades, fins i tot, només surten una o dues. I sense necessitat que sigui a la vegada. A l’erupcionar més tard que les altres dents, és habitual que les afectin, movent-les o torçant-les.
Quan els queixals del seny no han erupcionat de forma correcta, acostumen a donar problemes. Al trobar-se al fons de la boca, és un espai complicat de netejar, la qual cosa pot afavorir l’aparició i proliferació de bacteris i infeccions i, a causa d’això, la inflamació del teixit i l’aparició de càries i de dolor. En el cas que aparegui una infecció a causa de l’erupció del queixal del seny, cal extreure la peça.
Passa el mateix quan condiciona la posició de les altres dents ja que, moltes vegades, aquestes neixen tortes. A més de modificar la posició de les altres dents, un queixal del seny mal posicionat pot arribar a causar càries i necrosi de la polpa en les peces més properes. Per això, en la majoria de casos, és millor extreure’l i evitar que ens estigui perjudicant.
La intervenció la porta a terme un cirurgià amb anestèsia local. Una part important de la preparació de l’operació és el control de l’ansietat del pacient. De vegades es pot utilitzar sedació per a adormir la persona, depenent de la situació de la peça que cal treure i de l’historial del pacient en qüestió.
Quan l’anestèsia ha fet efecte, el cirurgià procedeix a ampliar l’alvèol (l’àrea on es troba el queixal) utilitzant un instrument anomenat elevador o botador. Després d’això, es procedeix a moure el queixal de costat a costat fins que estigui prou fluix com per a ser extret per complet gràcies a un fòrceps específic.
Si el queixal és difícil d’extreure, pot ser necessari realitzar una incisió en la geniva, partint-la en diversos trossos i, fins i tot, retirant una mica l’os maxil·lar per a arribar a la peça. Després d’això, es realitza una sutura que pot realitzar-se amb punts reabsorbibles, que són molt còmodes per al pacient perquè cauen sols i no cal tornar a la consulta per a treure’ls.
És possible que, després de la intervenció, els pacients pateixin algunes complicacions, encara que totes elles acostumen a ser lleus. A causa de l’anestèsia, per exemple, hi pot haver nàusees, vòmits o entumiment passatger de la boca. Bastant més habitual, encara que sense conseqüències, és l’aparició d’un hematoma a la galta, a la mateixa zona on s’ha intervingut. En aquests casos, com sempre, la millor opció és consultar amb un odontòleg de confiança.
#SomBalust
#Sitges
