En una societat que cada vegada dóna més importància a l’aparença exterior, el color de les dents s’ha convertit en una qüestió estètica de primer ordre, fins al punt que molts ciutadans resguarden la seva dentadura davant dels possibles aliments que la puguin tacar. El vi –juntament amb el cafè– és un dels aliments més assenyalats. O, com a mínim, això passava fins fa ben poc. Però la tendència ha començat a canviar, en part, gràcies a l’estudi que ha elaborat l’Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación de la Universidad Autónoma de Madrid, que s’ha publicat a la revista especialitzada Journal of Agricultural and Food Chemistry. La principal conclusió del treball és que el consum moderat i habitual de vi no només és bo per a la nostra salut, sinó també per a les nostres dents.
La investigació suggereix que el vi negre és eficaç en la lluita contra els bacteris que s’adhereixen a les dents, els quals provoquen la formació de biopel·lícules a la placa dental i, per tant, són els responsables d’algunes de les infeccions més comunes. Aquesta propietat del vi negre es deu al fet que els polifenols que conté (els seus antioxidants naturals) desacceleren el creixement de la flora bacteriana que s’allotja tant en les dents com en les genives. Cal tenir present que les càries, les malalties de genives i la pèrdua de dents afecten entre un 60 i 90% de la població mundial. Així, doncs, els polifenols vinícoles esdevenen un gran aliat de la nostra salut perquè la combaten de manera natural.
Els resultats de l’Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación són una nova aportació als coneixements actuals sobre els efectes beneficiosos del vi negre (un dels productes més importants de l’agricultura catalana) sobre la salut humana. Ara bé, malgrat aquest efecte positiu, també s’ha de reconèixer que el vi (particularment, el vi negre) pot ocasionar taques en el nostre esmalt. Això és així perquè posseeix una substància anomenada cromogen, productora de pigments que tenen la capacitat d’adherir-se a l’esmalt dental i tacar les dents. A aquest fet se li ha d’afegir la seva acidesa intrínseca, que també propicia la filtració de substàncies com els tanins i els antocians a les dents i, per tant, incrementa les possibilitats de què hi puguin aparèixer taques.
Davant d’això, el millor consell possible és tan antic i senzill com raspallar-se les dents després de cada àpat. Especialment, si s’ha begut vi negre. De no ser així, correm el risc de què les nostres dents blanques passin a tenir, mica en mica, un color més aviat groguenc i, en alguns casos, fins i tot fosc. Per reduir l’efecte nociu del vi, podem glopejar aigua amb la boca i utilitzar pasta de dents blanquejadora. Important: contràriament al que molts pensen, aquest tipus de pasta no torna les dents més blanques, però sí que manté el blanquejament que se’ls hi hagi fet.
Una altra opció més professional i eficaç consisteix en el blanquejament per fotoactivació. Existeixen moltes tècniques diferents de blanquejaments dentals. Molts d’elles fan servir determinades substàncies que necessiten ser fotoactivadas. El làser o la llum freda (LED) són algunes de les que ajuden en aquest procés.
El blanquejament dental per fotoactivació permet aconseguir una esbandida d’entre 4 i 10 tons en una sola sessió de 45 minuts, però sempre s’ha de fer en la consulta d’un especialista. A diferència dels kits que es comercialitzen per a realitzar el blanquejament a casa, que són estàndard per a tots els pacients, aquest tipus de blanquejament permet que totes les dents rebin tractament simultàniament (en lloc d’anar dent a dent).
Si un pacient opta per aquesta solució, durant el tractament i dues setmanes després, és important seguir una dieta blanca i evitar els aliments i les begudes que tendeixin a tenyir les dents. Després d’això, podrem continuar bevent vi amb tranquil·litat. No ens tacarà la dentadura i, a sobre, podrem beneficar-nos de totes les seves propietats.
#ConsellBalust
#Sitges
